com l'eixuta ombra d'un arbre nu despullat de sentiments, com la lluna que es miralla en el mar, nerviosa e impacient, salto per els terrats de la ciutat esperant trovar-te,... com ahir.

furgo les mirades enmig la nit cercant els teus ulls, i em marejo quan estic entre la gent soc titella del destí, la solitut es la companya més fidel, freda pluja que em nega el cervell.

sento que tot s'escapa però a la fi es aigua escolant-se d'entre els dits, soc maldestre, això ja ho se, com un dibuix per reseguir.

probo sort i tempto el destí, tiro els daus a mitjanit. un núvol blanc em diu: has de seguir, no oblidis mai que soc aquí.

sento que tot s'escapa però a la fi, aigua escolant-se d'entre els dits, sento que tot s'escapa ...