Saps que penso, i saps també, que no es gens senzill, fugir d’excuses fàcils i acceptar que som així, imperfectes com subjectes de desig.
Sempre perseguint allò que no solem tenir, som un mar de tòpics de paràmetre indecís, insurrectes amb efecte imprecís.
analistes, sense pistes de a on anar. equilibristes, arquitectes del no res.
Saps que penso, i saps també , que no es gens senzill fugir d’excuses fàcils i acceptar que som així , imperfectes com subjectes de desig.
som imperfectes, som imperfectes...